La profunda reforma d’aquesta “casa barata” parteix de la voluntat de la família que l’havia d’habitar de tenir una “casa per a ésser viscuda”. Amb la voluntat d’aconseguir aquest objectiu es treballa en dos focus: una distribució còmoda, per a un dia a dia de qualitat i una selecció de materials que els siguin còmodes, propers, lluny dels luxes...
Pel que fa a la distribució es fa ús de recursos que permetin, malgrat els impediments estructurals, una òptima comunicació entre estances, que minimitzin les divisions existents tant en la planta de dia (baixa) com en la relació entre plantes. Així doncs, l’escala esdevé un dels elements protagonistes, ho fa sense cap pretensió, amb pocs materials però marcant el caràcter de tot el conjunt ja des de la mateixa entrada.
La proximitat s’aconsegueix amb uns materials habituals per tot la casa: l'omnipresent fusta de pi, el ferro pintat, la paret de totxo recuperada, el paviment porcelànic de rajola catalana, els jocs de rajola valenciana, etcètera.
El resultat està a mig camí entre l’essència del passat i la practicitat actual. S’ha conservat i emfatitzat un exterior amb personalitat dins d’un conjunt urbanístic protegit i un interior viu, pràctic, funcional i bonic per a esser viscut.
