Aquest era un d’aquells pisos fets sense amor, mancats de carisma i d’esperit de llar; un d’aquells pisos que durant anys van ser parets buides aixecades en època d’excessos.
Aquest projecte va arribar amb la voluntat de convertir aquelles parets en la llar d’algú que, malgrat viure-hi viu sol, comparteix amb els seus propers, amb racons per a conversar, per a fer paelles i per a beure gintònics.
Així doncs, es conserva una distribució que funciona i s'intervé en aquells elements que feien el pis trist i despersonalitzat. Es pavimenta amb un bellíssim roure natural; es pinta amb un color neutre i homogeni perquè hi destaquin tots aquells elements afegits; s'escull cada peça d’il·luminació i mobiliari amb personalitat pròpia.
Finalment es dissenyen peces específiques com la taula del menjador, bancs i el capçal del llit, amb l'objectiu de fer el pis més exclusiu, amb peces úniques per a remarcar el caràcter propi que el seu protagonista -l’habitant- requereix.
