Malgrat que el menjador se centrava en un únic espai després de passar per un llarg rebedor i una discreta barra funcional, s'ha buscat donar moltes opcions als usuaris, opcions per a seure en funció dels grups, de buscar intimitat, etcètera. Així doncs, s'ofereix al comensal la possibilitat de seure en la bancada del doble espai; les taules centrals, amb vistes a tot el conjunt i la finestra a la cuina; de pujar a la planta superior si es vol estar en grup, en una saleta íntima i privilegiada; o de gaudir de l'experiència de menjar en les coves que les voltes de pedra que s'endisen per sota el carrer lateral. Cadascú pot tenir el seu lloc preferit en aquest restaurant.
Cromàticament s'ha buscat transmetre molt. Per una banda dotar al conjunt d'una sensació de calma i de no protagonisme amb un beige continu en parets i cadires; amb el gris, un color intermig, d'elements que no destaquen en excés i, elegants, com són les taules, fusteries, el sobre de la barra i les làmpades decoratives; i, finalment, amb un tercer color, el negre, transmetre la força i el punt transgressor que també es presenta en els plats, en els dibuixos del mural, l'estructura de les cadires, l'escala, etcètera.
